Lectures de context

Qui era Aḥmad al-Būnī?

Un savi del sufisme de la costa algeriana, va morir prop del Caire cap al 1225. El seu nom va acabar vinculat a l'obra més reproduïda, i més vegades denunciada, del cànon esotèric islàmic. Part d'aquesta associació la mereixia; part, molt probablement, no.

La vida

El seu nom complet era Abū al-ʿAbbās Aḥmad ibn ʿAlī al-Būnī, i l'últim element revela el seu origen: Būna, la població costanera algeriana avui coneguda com a Annaba. Hi va néixer en algun moment de la segona meitat del segle XII.

Com molts savis ambiciosos del Magrib, va viatjar cap a l'est. Va estudiar a Tunis i al Caire, passant per la xarxa de mestres i albergs sufís que unien el nord d'Àfrica amb Egipte i el Llevant. Va establir la seva residència al Caire i hi va morir, segons la majoria dels relats, l'any 622 del calendari islàmic, que correspon al 1225.

Va ser, doncs, un contemporani exacte d'Ibn ʿArabī, la presència dominant del misticisme islàmic, que va morir a Damasc el 1240. Tots dos es movien dins del mateix ambient intel·lectual, abordaven qüestions relacionades i tots dos es van sentir atrets per la idea que les lletres àrabs tenen un significat més enllà del seu valor fonètic. Ibn ʿArabī va assolir l'estatus canònic; al-Būnī es va convertir en un exemple admonitori.

Què va escriure realment

Aquí les coses es compliquen, i és on molts comentaris populars s'equivoquen.

Al-Būnī sí que va compondre un text titulat Shams al-Maʿārif, el Sol del Coneixement, juntament amb diverses altres obres, entre elles Laṭāʾif al-ishārāt, un examen més compacte i tècnicament exigent de la mateixa matèria.

Ara bé, la forma de Shams al-Maʿārif que va assolir la difusió més àmplia, i la que es designa avui dia quan s'utilitza aquest títol, és la versió ampliada coneguda com a Shams al-Maʿārif al-Kubrā, el Gran Sol del Coneixement. La recerca actual, en particular els estudis de manuscrits duts a terme durant les dues últimes dècades, tendeix a concloure que aquesta edició més llarga es va confeccionar molt després de la mort d'al-Būnī, acumulant material a mesura que els copistes i els practicants posteriors hi afegien contingut propi.

La valoració honesta, doncs, és aquesta. La Kubrā és el volum que es va difondre, que es va copiar durant vuit segles, que va influir en la pràctica des del Senegal fins a Sumatra i que va suscitar condemnes. Es tracta d'una obra genuïna i de gran transcendència. En la seva totalitat, però, probablement no és una cosa que Aḥmad al-Būnī s'assegués a escriure ell mateix.

Per què va ser condemnat

La queixa dels savis ortodoxos mai no va ser que el material no funcionés. Era que funcionava, i que això creava la dificultat. Emprar els noms divins per provocar un resultat en el món material pot semblar, des d'una perspectiva, un intent de coaccionar Déu, i des d'una altra, siḥr: bruixeria, estrictament prohibida.

Al-Azhar, al Caire, la institució en funcionament continuat més antiga de l'islam sunnita, ha assignat repetidament l'obra a aquesta categoria. La censura és real i es remunta segles enrere.

També va fracassar del tot. El llibre es va continuar reproduint, precisament perquè els qui el copiaven rebutjaven aquesta categorització. Aquesta fricció, entre una estructura d'autoritat que denunciava l'obra i un públic lector que no estava disposat a deixar-la desaparèixer, explica bona part de la significació històrica del text.

Per llegir més

La ciència de les lletres exposa el marc en què operava al-Būnī. Els quadrats màgics tracta les graelles que es van convertir en la seva marca distintiva. Si voleu consultar l'obra original, la nostra edició completa en anglès té 1.446 pàgines en dos volums.