Lectures de context

La ciència de les lletres

En àrab, les lletres fan també de xifres. Aquest sol detall va donar lloc a tot un camp d'estudi, i al-Būnī no es pot entendre bé sense això.

Les lletres com a números

Abans de l'adopció dels numerals que avui coneixem com a àrabs, les lletres s'utilitzaven per representar números. Aquesta pràctica es coneix com a abjad, un terme derivat de les seves quatre primeres lletres, i atorga un valor numèric a cadascun dels vint-i-vuit caràcters de l'alfabet.

Les nou primeres lletres corresponen als números de l'u al nou. A continuació, les nou següents cobreixen del deu al noranta. Les nou posteriors abasten del cent al nou-cents, i la vint-i-vuitena lletra designa el mil.

Això no té res a veure amb el sobrenatural. És matemàtica senzilla, i durant segles va ser el mètode estàndard per registrar xifres. Els copistes l'empraven per als números de foli i les dates del calendari, tal com avui apareixen numerals romans a l'esfera d'un rellotge.

On deixa de ser aritmètica

Quan s'assigna un valor numèric a cada paraula, dues paraules qualssevol que comparteixin aquest valor queden lligades per un vincle ocult. Aquest és el principi que hi ha darrere de ʿilm al-ḥurūf, la ciència de les lletres.

Per a un investigador dins d'aquest marc intel·lectual, el vincle no era cap casualitat que es pogués descartar. L'àrab era la llengua de la revelació divina, i l'Alcorà declara haver estat revelat en àrab clar. Si Déu va triar aquesta llengua, aleshores els seus trets gramaticals i estructurals tenen un significat sobre l'ordre de l'univers, i les connexions numèriques entre els termes formen part inherent d'aquest disseny, no una peculiaritat dels sistemes d'escriptura.

Més enllà de les xifres mateixes, la tradició hi va afegir més capes de significat. Cada lletra corresponia a un dels quatre elements, rotant entre foc, aire, aigua i terra a mesura que avançava l'alfabet. Cadascuna també estava connectada a un planeta i a una de les vint-i-vuit mansions lunars, les etapes que la lluna recorre al llarg d'un mes. Amb vint-i-vuit lletres i vint-i-vuit mansions, aquesta correspondència es veia com una prova i no com una casualitat.

Per a què servia

Per a tres coses, aproximadament.

Interpretació. Llegir l'Alcorà per buscar els significats que porten els valors numèrics de les seves paraules, especialment les misterioses lletres desconnectades que obren vint-i-nou dels seus capítols i que ningú no ha explicat mai de manera satisfactòria.

Contemplació. Fer servir els Noms de Déu i els seus valors de lletra com a objectes de meditació sostinguda. Aquest és l'ús menys controvertit i el més proper al sufisme majoritari.

Procediment. La creació de talismans, sovint en forma de quadrats màgics, on els valors numèrics d'un Nom diví es disposen en una graella proporcionada. És aquesta aplicació la que va donar notorietat a la pràctica, i forma la major part del que Shams al-Maʿārif inclou.

Una nota sobre com llegir això

No cal acceptar res de tot això per considerar que val la pena llegir-ho. El marc és coherent en si mateix, va retenir l'atenció de pensadors seriosos durant un mil·lenni, i va influir en l'obra creativa, el disseny d'edificis, la pràctica mèdica i el govern al llarg d'una regió vasta. Entendre què tenien per cert les persones erudites, i el raonament que hi havia darrere, és un objectiu sensat.

No afirmem que res de tot això produeixi cap efecte físic.